A la nostra societat les separacions de parella s’han considerat un dels esdeveniments vitals més estressants en l’etapa adulta de les persones.

El quadre afectiu s'inicia entre les primeres 4 setmanes i els primers 6 mesos postpart i presenta una durada de setmanes a mesos.

Històricament, la maternitat s'ha associat a un moment d'alegria i benestar emocional. Tot i així, tant l'embaràs com el puerperi són etapes de la vida en què es produeixen múltiples canvis.

Un dels motius de consulta habituals en teràpia individual o de parella, son els conflictes en les relacions afectives generats per la gelosia. Dins de la parella, quan aquesta emoció no es gestiona adequadament, té un elevat impacte emocional en els dos membres.

Aquest març fa un any que la nostra societat està immersa en una crisi sanitària. Un any en el qual hem estat pendents de l'evolució d'aquest virus i que ens manté enganxats a uns noticiaris que no paren de bombardejar-nos amb una infinitat de dades.

Pau Camell, psiquiatre del centre Atiapsicologia, ha col·laborat en un article per a la plataforma Mamas & Papas del diari El País. En l'article ens dóna la seva opinió sobre la depressió postpart i com abordar-la.

Les dificultats en l’adquisició i el desenvolupament del llenguatge representen el motiu de consulta més freqüent en els serveis d’atenció precoç (0-6 anys). El retard simple del llenguatge l’entenem com la capacitat lingüística inferior al que seria l’esperat per l’edat de l’infant.

En l'actualitat ens trobem amb un alt percentatge d'infertilitat en la població occidental. A més de les raons fisiològiques produïdes per alteracions hormonals, endometriosi, processos oncològics entre d'altres, ens trobem amb factors socials que també poden estar influint.

Els grups constitueixen una part essencial de la nostra experiència de desenvolupament, des de la família, passant per l'escola, fins a les persones que ens envolten en el treball, en l'oci i en la llar. L'ésser humà és bàsicament social i necessita als altres per a sobreviure.

Pocs pensàvem que al març anàvem a viure un any tan atípic, un any en què la majoria dels nostres plans s'han vist anul·lats o posposats. Un any en què hem hagut d'aprendre molt sobre la tolerància a la incertesa i a on el contacte físic entre persones s'ha hagut de substituir per paraules.