Xarxes socials i salut mental

18/01/2023
Nens, Adolescents

 

Transcrivim una entrevista que li vam fer a la psicòloga Elena Picanyol sobre les TIC i el seu paper en la salut mental dels adolescents i nens.

Penso que hi ha una falta de visualització i reconeixement d'aquesta addicció, ja que vivim en una societat on s'ha normalitzat l'ús massiu d'internet a la feina, els estudis, l’oci, la comunicació. Les persones vivim inter i hiperconectats i per això pot resultar difícil diferenciar quan es tracta d'un ús responsable o bé es tracta d'una addicció. La pregunta és, què significa un ús adequat o responsable?

L'OMS defineix l'addicció com la falta de control a l'hora de regular aspectes com la freqüència, la intensitat i la durada. Regular la freqüència i durada és especialment delicat entre els adolescents que sovint presenten una major dificultat de consciència i autocontrol.

Hem de tenir en compte que l'addicció a les tecnologies pot representar la punta de l'iceberg, ja que aquest tipus de conductes sovint tapen altres problemàtiques. Un adolescent confús, inhibit i insegur que no tingui sensació de grup i no se senti comprès pels seus iguals o família, pot buscar refugi en activitats que donin algun sentit a la seva vida. Per això, l'abordatge d'aquesta mena de problemàtiques hauria de ser global i tenint en compte els aspectes d'identitat, patrons relacionals i ansietats associades.

És difícil resumir aquesta resposta en unes línies, però m'agradaria destacar breument els principals aspectes positius i negatius que tenen les TIC en la salut mental.
Ningú dubte de l'impacte brutal que tenen les xarxes socials en l'autoestima i identitat de les persones, sobretot en nens i adolescents. L'adolescència és un període vulnerable en el qual el desenvolupament neurobiològic i la construcció de la identitat estan en plena expansió. L'ús excessiu de pantalles i internet pot afectar els sistemes cerebrals que s'encarreguen de la regulació emocional. Múltiples estudis han confirmat com la tecnologia pot afectar en la nostra capacitat d'atenció i concentració, el canvi en la nostra manera de relacionar-nos, major distanciament social i aïllament. També s’ha relacionat amb major augment de depressió, ansietat, addicció i problemes de somni.

Així i tot, les TIC poden ser una eina útil per a aquelles persones més solitàries, inhibides, amb falta d'habilitats socials o bé amb trets obsessius o fòbics. Pot ajudar a relacionar-se amb els iguals, conèixer noves persones, fins i tot a expressar-se amb major facilitat amb amics o familiars. Atenció, sempre i quan no sigui la seva única manera de comunicar-se i que li pugui servir per a posteriorment tenir una trobada presencial. La tecnologia ha afavorit que moltes persones consultessin a un professional per a rebre teràpia en línia i han creat aplicacions i comunitats de suport.

Les TIC i la hiperconexió digital influeix en la nostra manera de relacionar-nos i vincular-nos. La pregunta és com el context i la disposició de terapeuta i pacient influeix en el resultat de la tasca. La teràpia ha d'adaptar-se a la societat en la qual vivim i això implica introduir les TIC en el treball amb els pacients adolescents. L'era de la pandèmia no ens ha deixat una altra opció que plantejar-nos noves formes de treball, i per això el començar a imaginar les possibilitats que pot tenir aquest format.

En població adulta, hem pogut comprovar que és totalment viable i funcional ja que permet reduir costos, temps de desplaçament i superar la limitació geogràfica o física que dificulta l'accés a una teràpia presencial.

En població infantil tinc els meus dubtes. Penso que sempre que sigui possible seria preferible optar per una teràpia presencial ja que la comunicació i el joc que es duu a terme en sessió és difícil de suplir-lo amb el treball en línia. Sovint ens trobem que els nens es dispersen més fàcilment amb la pantalla pel mig. El tipus de joc que pots dur a terme en format en línia és limitat i a més redueixes la privacitat del nen.

 En canvi, el treball amb pares i l'acompanyament a la criança sí que podria realitzar-se perfectament en línia. L'experiència m'ha fet comprovar que les entrevistes familiars i el vincle que creguis amb els pares es pot establir d'igual manera en format en línia.

Elena Picanyol, psicòloga

Més informació