Primera infància: quan es necessari anar al psicòleg

27/06/2018
Nens

Els primers anys de vida representen un període clau en el desenvolupament del sistema nerviós dels infants, és quan s’adquireixen els aprenentatges necessaris per a l’adaptació favorable de l’entorn; comunicació i llenguatge, desplaçament autònom, interacció social i regulació emocional. Serà l’etapa on és creen els primers vincles amb els pares i on el nen aprèn a relacionar-se amb l’entorn.

No existeix una línia divisòria entre normalitat i patologia. En el desenvolupament normal del nen, s’assoleixen unes habilitats corresponents a  cada edat. Quan aquestes no s’adquireixen s’observen altres conductes poc adaptatives, aquest fet ens pot donar a entendre que alguna cosa no va bé.

L’entorn familiar, educatiu i sanitari han d’estar atents al desenvolupament global del nen per poder detectar possibles senyals d’alarma o alteracions per fer-li front i derivar al servei oportú per tractar si es necessari.

La primera infància és el període amb major plasticitat neuronal, imprescindible per al creixement i aprenentatge dels nens. Per aquest motiu, serà de gran ajuda atendre precoçment les dificultats que es presentin i evitar possibles cronificacions .

A continuació us anotem un llistat de situacions i característiques que podrien ser motiu de consulta:

Dels 0 als 2 anys:

  • Alteracions greus en els hàbits bàsics: alimentació i son (dificultats lactància materna, dificultats per passar a aliments sòlids, alteració del cicle son-vigília,…)
  • Poca interacció amb la mare o pare, nadó que reclama poc
  • No hi ha seguiment de la mirada o mirada perduda/evitativa
  • Rebuig al ser agafat
  • Emet pocs sons o balbuceig
  • Hipersensibilitat als sorolls
  • Hipotonia o hipertonía muscular
  • Plor excessiu i dificultat per calmar
  • Dificultats separació mare/pare-nadó

Dels dos als tres anys:

  • Alteracions greus en els hàbits bàsics: alimentació i son (despertars nocturns, dificultats en incloure nous aliments,…)
  • No emet paraules soltes o onomatopeies
  • Poca expressivitat facial, busca poc la interacció amb l’altre
  • Interessos peculiars o restringits, fixació amb objectes insòlits
  • Tendència a alinear objectes o fer seqüències de repeticions
  • Poc contacte ocular, evita la mirada amb l’altre
  • Alteracions conductuals o dificultats d’autoregulació (rebequeries, negativisme,…)
  • Poca tolerància a la frustració o dificultats per acceptar els límits
  • Aïllament a l’escola, poca interacció amb els nens

Dels quatre als sis anys:

  • Retard en el llenguatge: no emet frases, no fa demandes verbals, costa expressar el que vol
  • Alteracions greus en els hàbits bàsics: alimentació i son (dificultats per anar a dormir sol, alimentació restringida…)
  • Poc interès en les relacions socials 
  • Interessos peculiars o restringits, moviments estereotipats
  • Alteracions conductuals o dificultats d’autoregulació (rebequeries, plors, negativisme,…)
  • Poca tolerància frustració o dificultats per acceptar límits
  • Inhibició o aïllament
  • Avorriment o apatia
  • Impulsivitat, dificultats per mantenir l’atenció

 

Equip d'ATIA, psicologia i psiquiatria Barcelona