Tot el que cal saber sobre les benzodiazepines

Les Benzodiazepines són un grup de psicofàrmacs depressors del sistema nerviós central que actuen disminuint l’excitació neuronal i que per això produeixen un efecte ansiolític, sedant i hipnòtic.

La via d'administració més comú és l'oral, encara que algunes d'elles tenen un efecte més ràpid si s'utilitza la via sublingual, intravenosa o rectal.

Hi ha moltes benzodiazepines diferents, però la manera més pràctica que tenim de classificar-les és fer-ho pel temps que passa el fàrmac en l'organisme (o vida mitjana). Segons això, podríem dividir a les benzodiazepines en:

Benzodiazepines de vida mitjana curta

Estan en el cos menys de 12 hores, són les  que actuen de manera més ràpida, i són d'elecció quan hi ha crisi d'ansietat o dificultats en la conciliació del son. L’Alprazolam o el Lorazepam són d’aquesta tipologia.

El principal problema d'aquestes és que, com que tenen un efecte ràpid, pot existir la tendència a prendre més quantitat de la recomanada, generant així un abús de les mateixes.

Benzodiazepines de vida mitjana llarga

Són les que romanen en el cos durant més de 12 hores, per la qual cosa són d'elecció per als trastorns d'ansietat. El Diazepam i el Clonazepam en són dos exemples.

Degut a la seva vida mitjana llarga poden acumular-se els efectes de diverses dosis seguides, de manera que cal respectar bé les preses de tractament.

Són una família de fàrmacs útils, ben tolerats i segurs, que en la pràctica clínica s'utilitzen per al tractament agut dels trastorns d'ansietat i de les convulsions, en algunes fases dels trastorns de l'estat d'ànim i, en moltes ocasions, per al tractament dels trastorns del son.

Tot i així, cal tenir en compte que poden alentir el funcionament psicomotriu, de manera que poden provocar somnolència, dificultats de concentració i atenció i problemes de memòria com a efectes secundaris més freqüents. És per això que cal una supervisió estreta per un professional de la salut mental.

Les benzodiazepines no són fàrmacs per prendre a llarg termini, ja que es genera una tolerància a l'efecte i cal incrementar la dosi, amb el risc de dependència que això suposa.

Per tant, es tracta d'una família de fàrmacs amb un gran nombre d'aplicacions clíniques que poden produir un benefici en la salut mental dels pacients però que, a la vegada, presenten uns efectes secundaris que precisen una supervisió mèdica i professional estreta.

Des de Atiapsicologia recomanem que juntament al tractament farmacològic es faci un tractament psicològic per entendre les causes que han produït l’ansietat i recuperar l’equilibri perdut.