Tècniques de Reproducció Assistida
10/04/2025
Les Tècniques de Reproducció Assistida (TRA) s'incorporen a la medicina fa més de 40 anys i sorgeixen d'una necessitat: contribuir al benestar dels qui desitgen ser pares amb problemes d'infertilitat. El desenvolupament i la millora de noves tècniques mèdiques ha canviat substancialment l' accés a la parentalitat amb un control inaudit sobre la procreació.
Actualment, la demanda per a les TRA excedeix la infertilitat. La medicina reproductiva ajuda a qui tem transmetre una malaltia genètica al seu bebè; atén dones homosexuals o que decideixen ser mares solteres recorrent a la donació de semen. Són també un recurs per als qui rebran un tractament de radioteràpia/quimioteràpia, facilitant-los la preservació de gàmetes per a una futura fecundació in vitro. Amb les TRA també s'aconsegueix fecundació amb els gàmetes del pare post-mortem i l'embaràs en dones menopàusiques. A nivell mundial són més de 8 milions de persones les que han nascut mitjançant TRA. El seu ús és un fet consumat. La cultura, l'opinió pública, l'ètica social i la llei fan les vegades de facilitadors u opositores al que proposa la medicina reproductiva, ja que aquesta modifica el sentit de la procreació, la sexualitat i la família
En una de les seves múltiples facetes, la psicologia tracta d'aproximar-se a la subjectivitat de les vivències i la qualitat dels qui desitgen ser pares. N'hi ha que, en la línia del que reflexiona el filòsof Atlan, presagien una parentalitat que canviarà "d'acord amb una voluntat mèdica, terapèutica i filosòfica orientada per uns valors que apunten a desfer-se del dolor i dels límits biològics". La inquietud es manifesta en els professionals de la salut mental, augurant que amb el constant desafiament a la natura i l'afany d’eradicar el dolor físic i emocional podem tornar-nos "insolidaris, individualistes i freds". El dolor, aquest company indesitjable, en dosis justes forma part de l'incessant procés de creixement. Transitar i elaborar l'experiència del dolor en comptes d'anestesiar-la és necessari per crear éssers humans sensibles i empàtics. Tota experiència humana enriquidora comporta tant una part plaent com una altra dolorosa. Produir, generar, també.
Indubtablement el desig de ser pares ja no és el mateix des de la democratització de la societat, gràcies a la qual se li accepta variacions a l'expressió del rol de la dona en la família i el món professional. Les TRA i la interrupció voluntària de l'embaràs permeten prendre decisions consciencioses per tal d'optimitzar o rebutjar respectivament l'experiència de filiació. "Jo vull un bebè sense defectes, en el moment i les circumstàncies que per a mi són idònies". Es popularitza la parentalitat com quelcom planificable i programable. El desig de ser pares s'expressa en l'actualitat amb més llibertat que mai. Els canvis han arribat per quedar-se, com qui diu, per a bé o per a mal. I sense cap mena de dubte han transformat la nostra visió de la vida al punt que queda qüestionat el principi bàsic de la procreació amb què s'assegurava que un ésser humà sempre ve de la unió de dos.