SEPARACIÓ DE PARELLA: LA FAMÍLIA NO ES TRENCA
09/09/2021
ç
Un dels aspectes que suposa més patiment pels adults que decideixen separar-se i tenen fills en comú és imaginar l'impacte que això pot tenir en aquests.
La separació dels pares no és, en si, un fet traumàtic pels infants. El final de la parella no implica un trencament familiar, sinó un canvi significatiu en la seva estructura, que suposa un procés d'adaptació per tots els membres i un reajustament del funcionament que els ha organitzat fins ara.
La família és el nucli afectiu i socialitzador primari dels infants. La seva configuració i organització pot ser molt diversa i ha de ser suficientment flexible per adaptar-se als canvis d'etapa o situacions sobrevingudes, mantenint la seva funcionalitat.
En el moment que es dóna una separació de la parella cal posar el focus en la qualitat de les relacions com a vehicle d'un bon procés adaptatiu.
Quins aspectes cal tenir en compte per tal de preservar als fills de situacions que sí que poden tenir un impacte en el seu desenvolupament?
- Transmetre als nens/as que es tracta d'una decisió acordada i presa amb l'objectiu que, una vegada superada l'etapa d'adaptació, tots els membres de la família puguin estar millor.
- Explicar als fills conjuntament, i ajustant-se a l'etapa evolutiva de cadascun, com s'organitzarà la família a partir d'ara. On viurà cadascun, quan estaran amb l'un o l'altre i explicitar que les dues figures parentals es mantindran sempre disponibles quan ho necessitin.
- Garantir que el temps amb cada adult sigui el suficient per a mantenir i enfortir els vincles amb cada criatura.
- Fer explícit que les decisions es continuaran prenent de manera conjunta i vetllar per fer-ho efectiu, malgrat l'esforç i desgast que això requerirà inicialment.
- Minimitzar el nivell de tensió entre els adults i preservar de manera absoluta als nens.
- Evitar missatges negatius explícits, implícits o ambivalents sobre l'altra figura parental, no preguntar de manera exhaustiva sobre el funcionament i activitats que es realitzen amb l'altra part.
- Interessar-se per com es troben i com ha anat, procurant no estendre la conversa fins a punts que poden generar molta ambivalència i incomoditat.
- No utilitzar-los per a transmetre informacions i missatges que corresponen a la comunicació entre els adults, evitant d'aquesta manera un conflicte de lleialtats.
A la complexitat del dol pel fi de la parella, s’hi afegeix el dol pel canvi en els espais/temps de relació amb els fills/es. Els dos aspectes estan connectats i sovint generen confusió als adults. És important que l’adult pugui anar diferenciant el malestar propi del de l’infant i trobant certa comoditat en la nova llar, per tal d’afavorir l’adaptació dels fills a la nova organització.
Les criatures han de poder fer-se propis els dos espais familiars que a partir d'ara quedaran diferenciats i reformular la relació amb cada adult, que també es veurà modificada en aquest canvi. Això requereix un temps i processos probablement molt diferents. Caldrà donar aquest espai i entendre i atendre les necessitats dels nens, sense fer-los decidir qüestions que pertoca als adults assumir-ne la responsabilitat.
En un moment d'enorme activació emocional com és una separació, aquest acompanyament als fills/es es pot fer especialment feixuc, fet pel qual es pot considerar la cerca de suport professional que ajudi a veure amb més claredat la situació per poder fer front a les demandes dels fills i encarar el repte amb la seguretat més gran possible.