Que és la teràpia psicoanalítica?

El valor del símptoma

Des de la teràpia psicoanalítica, símptomes com l’ansietat o la depressió s’entenen com a senyals que ens posen en contacte amb la nostra història personal. En altres paraules, sovint ens sentim malament sense saber-ne del tot el motiu: podem tenir dificultats per dormir, hàbits alimentaris poc satisfactoris o canvis en el desig sexual... Aquestes manifestacions poden ser la pista que hi ha emocions que no hem pogut expressar o situacions complexes —fins i tot doloroses— que no estem gestionant adequadament.

Fer teràpia psicoanalítica és aprendre a escoltar aquest malestar amb curiositat i sense jutjar-lo. Aquest procés ens ajuda a comprendre què ens passa i ens convida a viure amb més llibertat i en més harmonia amb nosaltres mateixos.

Tècnica i objectius del tractament

L’espai terapèutic és un lloc on poder parlar amb confiança de tot allò que passa pel cap —pensaments, emocions, records, somnis— sense pressa ni censura. Aquesta llibertat és l’eina que permet treure a la llum els conflictes que et fan patir. És una tasca complexa, ja que sovint tenim molt interioritzat el mecanisme de fer veure que tot va bé.

Així doncs, la teràpia psicoanalítica ajuda a anar traient aquestes capes per arribar a l’arrel del malestar, sense recórrer a solucions ràpides ni a exercicis destinats només a silenciar els símptomes, ja que això acabaria desconnectant-te encara més del teu cos.

L’objectiu del tractament és afavorir un coneixement profund d’un mateix, integrant aspectes relacionals (família, parella, feina), corporals (alimentació, sexualitat, son), psíquics (fantasies, creences) i evolutius (infància, adolescència, edat adulta).

Vegem-ho amb un exemple:

Una dona consulta per ansietat que calma menjant en excés. El seu motiu de consulta està centrat en el trastorn alimentari, “deixar de menjar tant”, però en explorar altres àrees emergeix un detall que la sorprèn: “prefereixo omplir-me de menjar abans que parlar d’això”, diu referint-se a la seva vida íntima, gairebé inexistent. A mesura que aprofundeix, associa el greix corporal amb una forma de protecció: “sense ell em sentiria exposada i, fràgil, indefensa”. Aquesta imatge dona pas al record d’experiències abusives en la infància que havia normalitzat i, alhora, temia reviure.

El que en principi semblava “el problema” era en realitat una porta d’entrada per entendre’s millor.

Com el passat modela el present emocional

Moltes de les coses que sentim i fem avui tenen a veure amb el que hem viscut de petits. És com una llengua emocional que hem après sense adonar-nos-en i que fem servir per entendre el mon, les relacions i a nosaltres mateixos.

A la teràpia, parlar del passat no vol dir quedar-se-hi atrapat, sinó descobrir com influeix en la nostra vida actual. I quan ho veiem amb claredat, podem començar a fer canvis  reals.

En resum

Hi ha teràpies que treballen amb objectius concrets i a curt termini. Per exemple, ajudar-te a canviar un hàbit, reduir una por o modificar un pensament negatiu.

La teràpia psicoanalítica és diferent: no busca només “apagar incendis”, sinó entendre d’on surten; ampliar la manera com penses, sents i et relaciones amb els altres. Per això és més lenta: és com revisar i reparar tot el cablejat d’una casa, no només canviar la bombeta que falla.

S’acostuma a triar quan es vol comprendre i transformar els problemes des de l’arrel, encara que això requereixi més temps i un compromís emocional profund. Sovint s’hi recorre quan altres mètodes no han donat el resultat esperat.

Aquest procés d’entendre’t, posar nom al que et passa i convertir el malestar en una oportunitat de creixement no és fàcil ni ràpid, però és profund i alliberador.

Estefania Bengoa, psicòloga

Més informació