Ensenyar a aprendre
09/01/2019
Actualment els nens i els joves estan creixent dins d'una cultura digital, amb fàcil accés a grans quantitats d'informació. Avui el seu desenvolupament es fa sota un concepte diferent de temps i espai, de canvis constants i molt ràpids, amb noves formes de comunicació i aprenentatge que barregen imatge, paraula i so.
L'educació té un impacte molt gran sobre la naturalesa de la nostra societat. Per això més que mai hauríem de parar-nos a reflexionar sobre la funció del professor i la importància de l'aprenentatge dins del sistema educatiu actual.
La societat del coneixement exigeix canvis en els paradigmes educatius que superin les ofertes basades en coneixements enciclopèdics i erudits centrats en la transmissió de coneixements.
Paulo Freire, un dels pedagogs més destacats del segle XX va escriure en el seu moment aquesta reflexió;
Ensenyar no pot ser un simple procés, de transferència de coneixements de l'educador a l'aprenent. Transferència mecànica de la qual resulta la memorització mecànica. A l'estudi crític correspon un ensenyament també crític, que necessàriament requereix una forma crítica de comprendre i de realitzar la lectura de la paraula i la lectura del món, la lectura del text i la lectura del context.
Per a ensenyar a aprendre, els professors han de ser capaços de transmetre als alumnes que la seva missió principal és ajudar-los en la seva formació. És clau comprendre quines són les motivacions dels nens i joves actualment, per a reconèixer els nous desafiaments que li correspon al mestre com a inspirador, motivador i mentor.
Ensenyar a aprendre no es tracta només de passar el coneixement que es té, no és únicament transmetre un saber. És ajudar al fet que l'alumne, àvid de coneixement i amb moltes preguntes, aprengui per ell mateix. Més que transmetre informació, es tracta de contagiar l'amor pel coneixement, de motivar-los i guiar-los. És desenvolupar la capacitat en l'alumne d'accedir, gestionar, analitzar i aplicar eficaçment la informació. És tenir la capacitat de valorar les aportacions dels estudiants i promoure que comparteixin les seves idees i inquietuds, per a inspirar-los a partir dels seus propis descobriments i interrogants.
Molts estudiants no s'adonen que l'aprenentatge progressa a través d'etapes i que la memorització és sol una d'elles, una de les primeres. No n'hi ha prou amb recordar, cal comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i fins i tot crear nou coneixement.
L'ensenyament ha d'afavorir quatre punts:
• L'empatia; els estudiants responen millor quan saben que el professor es preocupa per ells i per la seva formació.
• L'aprenentatge actiu; ja que la participació dels estudiants facilita l’assoliment de coneixement.
• La interacció de grups i individus; la formació acadèmica és una activitat solitària, no obstant això, es pot millorar gràcies al treball en grup.
• I la potenciació de l'ego; cal animar als estudiants a sentir que són responsables dels seus propis èxits en l'aprenentatge.
Un aprenentatge que emergeix en un ambient de confiança, llibertat, autonomia, alliberat de pressions i repressions, facilita que la creativitat sorgeixi i permet que l'estudiant sigui més partícip i responsable de la seva pròpia formació.