El cos em fa mal: que em passa?

08/02/2024
Psicoterapia

Moltes vegades s'acudeix a teràpia per fer callar una expressió corporal molesta. Per exemple; ansietat que deriva en fòbies, consum nociu de substàncies, una alimentació desajustada, insomni, abatiment i un llarg etc.

Què ens està passant?

En diferents etapes de la vida apareixen situacions noves (ruptures o inicis de parella, inicis o finals laborals, un diagnòstic de salut compromès…) i responsabilitats (independitzar-se, mudances, canvis econòmics) que per la seva novetat o intensitat emocional ens poden desestabilitzar i és en aquesta explosió d'incertesa, que ens sentim perduts.

La capacitat de tolerar aquest estrès dependrà de l’ aprenentatge emocional adquirit al llarg de la nostra vida.

En què consisteix aquest aprenentatge?

Des de petits aprenem a percebre l'entorn, els altres i a nosaltres mateixos de manera que podem anar ampliant els nostres esquemes mentals o bé cristal·litzant els mateixos caient en la seva rigidesa.

En funció d'aquestes “ulleres” que anem graduant ens sentirem amb confiança per fer front a les incerteses de la vida: confiant en la nostra capacitat i la companyia dels que ens envolten o per contra, ens sentirem insegurs i no esperarem res de ningú, ens tancarem en nosaltres mateixos o en l'extrem contrari, només esperarem ser atesos com si no poguéssim fer res pel nostre compte.

D'aquestes sensacions corporals, se'n derivaran hàbits i comportaments que repetirem creant i reforçant el nostre propi guió: allò que pensem de nosaltres mateixos, dels altres i del món. I des d'aquí, des d'aquestes creences podem quedar atrapats en hàbits que desemboquen en resultats o símptomes. Un senyal que ens indica que el guió o mapa amb què ens estem orientant a la vida no s'ajusta a la realitat.

És el símptoma el problema?

Només en part. I més com a conseqüència que com a causa. Així, comprendre les experiències vitals que han donat forma a les nostres sensacions de seguretat/inseguretat i com aquestes després han conformat hàbits que ens mantenen en uns resultats insatisfactoris, pot alleujar el patiment més que qualsevol acció orientada a abolir el símptoma; a silenciar el cos i deixar-nos ara en aquest embolic d'hàbits i creences perjudicials, sense veu d'alarma.

Què puc esperar de la teràpia en aquest sentit?

Un espai per pensar i així: conèixer i responsabilitzar-te de les creences que promouen els teus hàbits i es manifesten en conductes perjudicials que comprometen la teva salut.

Estefania Bengoa, psicòloga

Més informació