Com abordar el procés de separació d'una parella

29/05/2018
Perdues

 

Decidir separar-se no és un tema fàcil i, de vegades, costa temps prendre la decisió. Però una vegada presa, la forma en què la parella afronti aquest fet serà fonamental per a si mateixos i, si es tenen fills, també per a ells.

La separació de parella porta amb si la sensació de fracàs personal quan, en realitat, moltes vegades és la millor decisió que es pot prendre, ja que allibera als cònjuges de la pesada càrrega emocional que genera una relació tòxica. La clau de tota parella és el respecte mutu. Això ha de prevaler, per sobre de tot, fins i tot per sobre de l'amor. Si això s'ha perdut, és allà on comencen els problemes.

Quan es pot dir que una relació sentimental s'ha acabat?

-Ja no tens ganes de compartir. No vols afrontar més decepcions, discutir ni quedar-te amb sensació d'amargor.

-Et sents sol o sola. Conviure i dormir amb una persona i, no obstant això, sentir que et separa un abisme.

-Sents rebuig cap a la teva parella. Difícilment es pot, en aquestes circumstàncies, recuperar la passió.

-Planeges la teva vida en solitari. En el teu interior has començat a imaginar-te la teva vida lluny de la teva parella.

-El sofriment de la teva parella ja no et commou. No estàs disposat a sacrificar-te. Ja no et sents responsable dels problemes de l'altra persona.

Cada parella és un món, amb circumstàncies diferents i individuals. Tot això fa que, en la ruptura de parella, el procés sigui personal i diferenciat. Encara que és inevitable passar per certes etapes que permeten concloure el dol i seguir endavant.

El dol és un procés d'elaboració, que ha de succeir, davant d'una perduda i que tendeix a l'adaptació de la situació interna i externa de les persones, enfront de la nova realitat. Juntament amb això hi ha el sentiment de pèrdua de la família que s'havia tingut i la pèrdua pels fills, havent d'adaptar-se al règim establert per tots dos progenitors.

Travessar un moment de ràbia, sentir dolor, tornar-se indiferent i poder perdonar són els passos més sans per poder superar aquest procés.

El perdó que s'aconsegueix, ha de ser un perdó sanador per a un mateix, per poder passar pàgina d'una manera conscient i sincera.

Una separació, encara que trista, és una oportunitat per redissenyar la vida d'un mateix i la manera en què es desitja viure-la. Però perquè aquesta etapa sigui emocionalment sana, és important deixar de buscar culpes en l'altre i acceptar les circumstàncies. Recupera la teva identitat: Hi ha vida després d'una separació. És important saber què és el que s'espera de la pròpia existència, quins són les teves expectatives, les activitats que t'agradaria realitzar i el temps que destinaràs a la teva persona. Projecta un futur on tu ets el protagonista. D’aquesta manera aconseguiràs superar la teva separació i començar una nova vida.

Els fills, si n'hi ha, també passaran per moments de dol però si la parella de pares poden arribar a un enteniment sobre ells, aquests finalment també s'adaptaran a la nova situació.

 

Equip d'ATIA, psicologia i psiquiatria Barcelona