Astènia primaveral
16/05/2025
Amb l'arribada de la primavera, no tot són flors i dies assolellats. Moltes persones experimenten un fenomen conegut com a astènia primaveral, un estat de fatiga i falta d'energia que, tot i que no es considera una malaltia pròpiament dita, pot afectar de manera significativa el benestar físic i psicològic.
Des d'un punt de vista mèdic, l'astènia primaveral s'entén com una resposta adaptativa de l'organisme als canvis ambientals propis d'aquesta estació: augment de la temperatura, més hores de llum solar, variacions en la pressió atmosfèrica i alteracions en els nivells d'humitat. Aquests canvis suposen un esforç d'adaptació per al cos humà, que pot manifestar-se amb símptomes tant físics com emocionals.
Els símptomes més comuns de l'astènia primaveral inclouen cansament generalitzat, somnolència diürna, alteracions del son (dificultat per agafar el son o son no reparador), irritabilitat, tristesa lleu, dificultat de concentració i, en alguns casos, disminució del desig sexual. Tot i que aquests símptomes solen ser transitoris i lleus, poden interferir en la qualitat de vida si persisteixen o si es combinen amb altres factors de vulnerabilitat.
Des del punt de vista de la salut mental, l'astènia primaveral pot ser especialment rellevant. La falta d'energia i la inestabilitat emocional poden actuar com a factors de risc o d'agreujament de trastorns preexistents, com la depressió major o els trastorns d'ansietat. En persones amb antecedents de trastorns afectius estacionals, la primavera pot ser una època de sensibilitat especial, no només per l'astènia sinó també per possibles alteracions en els ritmes circadians degudes a l'increment d'hores de llum.
Biològicament, l'exposició a més llum solar pot alterar la producció de melatonina, una hormona clau en la regulació del son, així com de serotonina, relacionada amb l'estat d'ànim. Aquesta desregulació hormonal podria explicar en part la sensació de fatiga i els canvis emocionals que moltes persones experimenten a la primavera.
El diagnòstic de l'astènia primaveral es fa de manera clínica, descartant altres causes orgàniques de fatiga, com infeccions, anèmia o alteracions endocrines. Cal recordar que si els símptomes són intensos, persisteixen més enllà de dues o tres setmanes, o s'acompanyen de tristesa profunda, anhedònia o pensaments de desesperança, s'ha de considerar la valoració d'un trastorn depressiu i no simplement una astènia estacional.
Recomanacions generals per fer front a l'astènia primaveral inclouen mantenir una rutina de son regular, fer exercici físic moderat, seguir una dieta equilibrada rica en fruites i verdures, hidratar-se adequadament i exposar-se a la llum solar de manera gradual. En casos més severs o en persones amb factors de risc per a trastorns afectius, pot ser necessària una intervenció mèdica o psicològica.
En definitiva, tot i que l'astènia primaveral és generalment un fenomen benigne i passatger, el seu impacte en la salut mental mereix atenció, especialment en persones vulnerables. Reconèixer-la i abordar-la adequadament pot prevenir complicacions i afavorir una millor adaptació als canvis d'estació.