Indicadors per portar un infant al psicòleg
11/06/2025
Al llarg del seu desenvolupament, l’infant es veu immers en múltiples canvis que són part inherent del seu procés de creixement i maduració. En aquest context, cada vegada més famílies reconeixen que cuidar la salut emocional dels infants és tan essencial com vetllar per la seva salut física
I no és d'estranyar: els infants també poden enfrontar-se a situacions complexes, viure pors, inseguretats o moments d’angoixa, sovint sense tenir encara les eines per comprendre o expressar el que els hi passa. Davant d’aquestes dificultats, la psicoteràpia infantil esdevé un recurs per acompanyar-los emocionalment, promovent un desenvolupament més segur, saludable i equilibrat.
Els infants, en les primeres etapes del desenvolupament, s’expressen principalment a través del joc, el dibuix i l’acció. A mesura que el llenguatge es consolida, la verbalització guanya protagonisme, tot i que no substitueix completament aquests canals d’expressió més simbòlics i espontanis.
En aquest sentit, la psicoteràpia infantil es basa principalment en el joc i el dibuix com a mitjans naturals de comunicació i intervenció terapèutica. Aquests recursos permeten a l’infant exterioritzar emocions, experiències i conflictes interns que encara no pot expressar amb paraules. Mitjançant aquestes formes d’expressió simbòlica, el terapeuta pot observar, interpretar i intervenir per facilitar la comprensió i la gestió emocional. El joc, en aquest context, esdevé una eina clau que ofereix a l’infant un espai segur on manifestar el seu món intern d’una manera accessible i significativa.
Quan és recomanable portar un infant a teràpia?
Hi ha determinades senyals que poden indicar la necessitat de suport professional. Algunes d’elles són: dificultats emocionals (com tristesa persistent, pors intenses o ansietat), problemes de conducta (agressivitat, desobediència o hiperactivitat), conflictes en l’àmbit familiar (com tensions amb els pares o processos de separació), o experiències traumàtiques (com abusos, negligència o la pèrdua d’un ésser estimat).
També poden ser indicadors: dificultats en les rutines bàsiques (com el son, l’alimentació o el control d’esfínters) i problemes d’adaptació escolar, com dificultats per relacionar-se amb els companys o trastorns d’aprenentatge. Tot allò que dificulta el desenvolupament d’un infant, es pot treballar i millorar amb l’acompanyament adequat.
La tasca del psicoterapeuta infantil consisteix a oferir un espai segur i de confiança, lliure de judicis, on l’infant es senti acollit, escoltat i comprès. La relació terapèutica que s’estableix, esdevé una eina per afavorir la regulació emocional. A través d’aquest vincle, es pot dotar a l’infant de recursos que l’ajudin a conèixer-se millor, comprendre i gestionar les seves emocions, resoldre conflictes, reforçar l’autoestima i construir relacions saludables. Aquest acompanyament no només contribueix al seu benestar actual, sinó que també posa les bases per a una vida adulta més plena, conscient i resilient, amb eines sòlides per fer front als reptes del futur.
El treball amb la família és un pilar molt important del procés terapèutic, ja que permet orientar i acompanyar els progenitors, ajudant-los a comprendre millor el funcionament emocional del seu fill o filla i la relació que hi estableixen. Això facilita una millora en la dinàmica familiar i contribueix a enfortir el vincle afectiu amb l’infant.
Cal recordar que la psicoteràpia no és una solució ràpida ni immediata, sinó un procés que necessita temps i que s’adapta a les necessitats específiques de l’infant i la seva família. Tot i això, els beneficis a llarg termini són molt importants, ja que ajuden l’infant a guanyar estabilitat emocional i a millorar la seva qualitat de vida.