Notícies

En l’àmbit del suport a la parentalitat, cada vegada guanya més rellevància a la necessitat d’intervencions que no només ofereixin pautes de criança.

En l’actual societat hi ha una tendència a reprimir les emocions, a no escoltar-les i a compartir-les poc amb els altres. Moltes vegades es pel “què pensaran de mi si tinc aquesta emoció?, sóc dèbil, sóc incapaç? sóc un exagerat?”

El dol és una experiència emocional complexa en resposta a la pèrdua significativa d’una persona o una situació vital. Aquest procés comporta una sèrie de reaccions físiques, emocionals i cognitives.

La TF és un procés terapèutic que posa el focus en les relacions, estructura i dinàmiques familiars, amb l’objectiu de promoure canvis que permetin aflorar les capacitats del sistema i reverteixin en una millora dels diferents membres.

Els grups constitueixen una part essencial de la nostra experiència de desenvolupament, des de la família, passant per l'escola, fins a les persones que ens envolten en el treball, en l'oci i en la llar. L'ésser humà és bàsicament social i necessita als altres per a sobreviure.

Decidir separar-se no és un tema fàcil i, de vegades, costa temps prendre la decisió. Però una vegada presa, la forma en què la parella afronti aquest fet serà fonamental per a si mateixos i, si es tenen fills, també per a ells.

Els processos de dol són els canvis psicològics i psicosocials que es donen davant d’una pèrdua. “El formen un conjunt d’emocions, representacions mentals i conductes vinculades amb la pèrdua afectiva, la frustració i el dolor” J.L. Tizón, psiquiatra, en el seu llibre sobre la “Pèrdua, pena, dol”.

La vellesa es una etapa de la vida que porta nombroses pèrdues. Hi haurà els qui parlaran d’ella amb ràbia. Però existeix un altra punt de vista més esperançador, que sosté que si realment elaborem les pèrdues de la vellesa, el dol, pot alliberar-nos i conduir-nos capa a una existència creadora,