Notícies

Sovint les parelles, a mesura que van navegant etapes i creixent plegades, topen amb el que a vegades pren forma de cruïlla. Quan es forma una parella s’uneixen els seus mons socials, polítics i psicològics, que poden ser ben diversos. 

A la nostra societat les separacions de parella s’han considerat un dels esdeveniments vitals més estressants en l’etapa adulta de les persones.

Un dels motius de consulta habituals en teràpia individual o de parella, son els conflictes en les relacions afectives generats per la gelosia. Dins de la parella, quan aquesta emoció no es gestiona adequadament, té un elevat impacte emocional en els dos membres. 

L'amor és una de les cinc emocions bàsiques presents en tots els éssers humans que té una clara funció de supervivència. Gràcies a l'amor construïm els nostres vincles afectius necessaris per a l'evolució de l'espècie.

Decidir separar-se no és un tema fàcil i, de vegades, costa temps prendre la decisió. Però una vegada presa, la forma en què la parella afronti aquest fet serà fonamental per a si mateixos i, si es tenen fills, també per a ells.

Els processos de dol són els canvis psicològics i psicosocials que es donen davant d’una pèrdua. “El formen un conjunt d’emocions, representacions mentals i conductes vinculades amb la pèrdua afectiva, la frustració i el dolor” J.L. Tizón, psiquiatra, en el seu llibre sobre la “Pèrdua, pena, dol”.

La vellesa es una etapa de la vida que porta nombroses pèrdues. Hi haurà els qui parlaran d’ella amb ràbia. Però existeix un altra punt de vista més esperançador, que sosté que si realment elaborem les pèrdues de la vellesa, el dol, pot alliberar-nos i conduir-nos capa a una existència creadora,