Notícies

Vivim en un món on la frustració no té gaire bona fama. Ho volem tot fàcil i al moment. Ho vols? Dos clics, i demà ja t’arriba a casa.

En l’àmbit del suport a la parentalitat, cada vegada guanya més rellevància a la necessitat d’intervencions que no només ofereixin pautes de criança.

Veure els fills créixer suposa pels pares una satisfacció però alhora cert sentiment de nostàlgia. Els infants van desenvolupant la seva autonomia i independència i comporta una separació progressiva i necessària dels pares.

A l'hora d'analitzar les relacions familiars, solem centrar-nos en els vincles de pares i fills; però pot haver-hi altres figures rellevants, com els germans.

Quan ens fem aquesta pregunta pot ser que la resposta més comuna sigui “tenir fills”. Però també és possible que tinguem la sensació que és una mica més complex.

En l’actual societat hi ha una tendència a reprimir les emocions, a no escoltar-les i a compartir-les poc amb els altres. Moltes vegades es pel “què pensaran de mi si tinc aquesta emoció?, sóc dèbil, sóc incapaç? sóc un exagerat?”

“No sé què em passa però no acabo de sentir-me bé amb mi mateix. Em costa relacionar-me amb el meu grup d’amics. Tinc pensaments negatius que no puc controlar. Sento que ningú m’entén".

L’ús de les TIC en la població infantil és un dels grans temes en l’educació i criança que ocupen debats i preocupacions entre pares i professionals relacionats amb la infància (educadors, mestres, psicòlegs, pediatres)

Els joves adolescents senten que ja són grans, que ja saben tot el que es necessita saber de la vida i no requereixen cap mena d'ajuda, i menys si prové dels pares.