Notícies

En l’àmbit del suport a la parentalitat, cada vegada guanya més rellevància a la necessitat d’intervencions que no només ofereixin pautes de criança.

Veure els fills créixer suposa pels pares una satisfacció però alhora cert sentiment de nostàlgia. Els infants van desenvolupant la seva autonomia i independència i comporta una separació progressiva i necessària dels pares.

Vivim en una era d’hiperconnectivitat, on la tecnologia està transformant tots els aspectes de la nostra vida, incloses les relacions socials de la infància. 

A l'hora d'analitzar les relacions familiars, solem centrar-nos en els vincles de pares i fills; però pot haver-hi altres figures rellevants, com els germans.

Quan ens fem aquesta pregunta pot ser que la resposta més comuna sigui “tenir fills”. Però també és possible que tinguem la sensació que és una mica més complex.

En l’actual societat hi ha una tendència a reprimir les emocions, a no escoltar-les i a compartir-les poc amb els altres. Moltes vegades es pel “què pensaran de mi si tinc aquesta emoció?, sóc dèbil, sóc incapaç? sóc un exagerat?”

Moltes vegades s'acudeix a teràpia per fer callar una expressió corporal molesta. Per exemple; ansietat que deriva en fòbies, consum nociu de substàncies, una alimentació desajustada, insomni, abatiment i un llarg etc.

La jubilació o finalització del període laboral, és un esdeveniment important en la vida de les persones que s'ha de tenir en compte ja que pot tenir efectes psicològics importants, depressió, ansietat, trastorns psicosomàtics o processos de desvinculació social entre altres. 

“No sé què em passa però no acabo de sentir-me bé amb mi mateix. Em costa relacionar-me amb el meu grup d’amics. Tinc pensaments negatius que no puc controlar. Sento que ningú m’entén".