Notícies

La preadolescència és una etapa de transició situada entre la infància i l’adolescència, aproximadament entre els 9 i els 12 anys.

Vivim en un món on la frustració no té gaire bona fama. Ho volem tot fàcil i al moment. Ho vols? Dos clics, i demà ja t’arriba a casa.

Veure els fills créixer suposa pels pares una satisfacció però alhora cert sentiment de nostàlgia. Els infants van desenvolupant la seva autonomia i independència i comporta una separació progressiva i necessària dels pares.

A l'hora d'analitzar les relacions familiars, solem centrar-nos en els vincles de pares i fills; però pot haver-hi altres figures rellevants, com els germans.

Quan ens fem aquesta pregunta pot ser que la resposta més comuna sigui “tenir fills”. Però també és possible que tinguem la sensació que és una mica més complex.

“Tinc por” és una frase típica entre els nens i representa una emoció bàsica de la qual no els podem protegir ni evitar sinó més aviat ajudar a transitar. En funció de l’edat, les pors són diferents i pot ser útil saber com poder acompanyar-los.

En l’actual societat hi ha una tendència a reprimir les emocions, a no escoltar-les i a compartir-les poc amb els altres. Moltes vegades es pel “què pensaran de mi si tinc aquesta emoció?, sóc dèbil, sóc incapaç? sóc un exagerat?”

La procrastinació es defineix com la tendència a ajornar una obligació o una tasca. I en la majoria d’adolescents és una de les estratègies més utilitzades per a deixar d’afrontar les obligacions o les tasques que tenen encomanades.

Transcrivim una entrevista que li vam fer a la psicòloga Elena Picanyol sobre les TIC i el seu paper en la salut mental dels adolescents i nens.