Notícies

La preadolescència és una etapa de transició situada entre la infància i l’adolescència, aproximadament entre els 9 i els 12 anys.

Vivim en un món on la frustració no té gaire bona fama. Ho volem tot fàcil i al moment. Ho vols? Dos clics, i demà ja t’arriba a casa.

És habitual sentir mares, pares o professors de secundària parlant de la manca de motivació en els joves d’avui en dia.

Veure els fills créixer suposa pels pares una satisfacció però alhora cert sentiment de nostàlgia. Els infants van desenvolupant la seva autonomia i independència i comporta una separació progressiva i necessària dels pares.

A l'hora d'analitzar les relacions familiars, solem centrar-nos en els vincles de pares i fills; però pot haver-hi altres figures rellevants, com els germans.

Quan ens fem aquesta pregunta pot ser que la resposta més comuna sigui “tenir fills”. Però també és possible que tinguem la sensació que és una mica més complex.

No diem res de nou si afirmem que les xarxes socials són quelcom indispensable a la vida de la majoria dels adolescents. No es veuen sense elles i són la manera que tenen de connectar-se amb els seus amics.

La procrastinació es defineix com la tendència a ajornar una obligació o una tasca. I en la majoria d’adolescents és una de les estratègies més utilitzades per a deixar d’afrontar les obligacions o les tasques que tenen encomanades.

Imagina el cos humà i pensa en tot el que necessita per al seu funcionament: la necessitat de menjar compleix una funció important però, malgrat ser imprescindible per a la vida, no pot ser sintetitzada pel propi cos i necessitem incorporar-la a través de la ingesta.