Nens massa ocupats
25/07/2018
En l'actualitat donem molta importància al rendiment, a la productivitat i els nens no es lliuren, no s'alliberen de la pressa, d'estar a l'última, de l'imperatiu de ser feliços o de l'obligació de ser eficients.
En la nostra societat ser nen consisteix en estar hiperestimulat i en acció constant, ja que estar descansant o avorrit es considera improductiu. Els pares tenen molta pressió perquè els seus fills triomfin. El fill és un projecte dels pares, que es transforma en un producte que cal gestionar.
Fa tan sols algunes dècades enrere, la infància es basava en tres pilars: l'educació, la família i l'amistat, i en cadascuna d'elles s'incloïa l'aspecte lúdic. Avui dia la sobrecàrrega educativa és prioritat, i part de la identitat de la infància, es perd en la voràgine d'activitats. La infantesa passa per l'estimulació i els adults solen animar als nens cap a l'acció.
Conseqüències negatives de la hiperestimulació
- Voler que el nen aprengui abans d'hora. Aprendre una tasca quan el cervell del nen encara no està preparat genera un bloqueig emocional i modificacions en la memòria amb el que es provoca un pitjor aprenentatge de nous continguts durant tota la vida.
- Si no s'avorreix, no hi ha creativitat. Realitzar activitats contínuament, significa no tenir temps lliure. I és en aquest temps lliure on els nens desenvolupen la creativitat.
- Nens inconformiste. El nen pensa en el que té o el que necessita fer després de l'activitat que realitza en aquest moment. Es registra una falta de connexió amb l'aquí i ara que no li fa gaudir al cent per cent del que fa.
- Falta de temps per a ells mateixos. Estar ocupat tot el dia amb activitats no deixa temps per pensar en les coses, reflexionar o conèixer-se a si mateix.
- Baixos nivells de tolerància a la frustració. Hi ha aquesta idea que cal donar-los tot i que no es poden frustrar perquè seran infeliços, i segons els experts és just tot el contrari.
En el consultori psicoterapèutic cada vegada són més els nens que es presenten amb trastorns d'ansietat generats per la hiperactivitat i l'estimulació excessiva. Si la meta és donar i brindar eines eficaces per garantir-li als nens una adultesa plena, l'estrès i l'ansietat que genera la sobre càrrega d'ocupacions no és la resposta. El dret a la infància és fonamental per generar un creixement sa.
Els nens necessiten recuperar l'espai de joc, de descans. Les famílies necessiten replantejar-se i regular les exigències, pensar que la infància ve de la mà de la innocència, la ingenuïtat, l'espontaneïtat, i que és necessària ser viscuda de la millor manera possible.
Acompanyar als nens, escoltar-los i educar-los, en lloc de sobre ocupar-los, són algunes de les claus per fomentar els valors que es convertiran en els seus fonaments per créixer. Els més petits han de tenir el gust per aprendre, i l'autorealització que suposa portar alguna cosa a cap, amb èxit, o sentir-se talentosos. Perquè quan tu coneixes aquesta sensació de petit, després de gran ets capaç de triar el que t'agrada.
Els pares necessiten relaxar-se i ser equilibrats amb el nen a l'hora de demandar resultats en allò que realitzi i en les exigències que se li demanen. Fent-li entendre que l’estimen incondicionalment, no importa si aconsegueix o no aconsegueix els objectius. No hem d'educar un fill perfecte, sinó criar persones i la infància és una etapa clau per aconseguir-ho.