Notícies

En l’àmbit del suport a la parentalitat, cada vegada guanya més rellevància a la necessitat d’intervencions que no només ofereixin pautes de criança.

És habitual sentir mares, pares o professors de secundària parlant de la manca de motivació en els joves d’avui en dia.

Veure els fills créixer suposa pels pares una satisfacció però alhora cert sentiment de nostàlgia. Els infants van desenvolupant la seva autonomia i independència i comporta una separació progressiva i necessària dels pares.

A l'hora d'analitzar les relacions familiars, solem centrar-nos en els vincles de pares i fills; però pot haver-hi altres figures rellevants, com els germans.

Quan ens fem aquesta pregunta pot ser que la resposta més comuna sigui “tenir fills”. Però també és possible que tinguem la sensació que és una mica més complex.

No diem res de nou si afirmem que les xarxes socials són quelcom indispensable a la vida de la majoria dels adolescents. No es veuen sense elles i són la manera que tenen de connectar-se amb els seus amics.

En l’actual societat hi ha una tendència a reprimir les emocions, a no escoltar-les i a compartir-les poc amb els altres. Moltes vegades es pel “què pensaran de mi si tinc aquesta emoció?, sóc dèbil, sóc incapaç? sóc un exagerat?”

Imagina el cos humà i pensa en tot el que necessita per al seu funcionament: la necessitat de menjar compleix una funció important però, malgrat ser imprescindible per a la vida, no pot ser sintetitzada pel propi cos i necessitem incorporar-la a través de la ingesta.

Ja s'apropa l'estiu i com a tots els finals de curs, per a molts alumnes s'apropa el moment de canvi d'etapa educativa.